LA XARXA FEMINISTA OPINA, XATEBA RECOLÇA

El col·lectiu feminista d'Espanya ha qualificat a la "jerarquia de l'Església catòlica" de "partit extraparlamentari i fonamentalista" per la postura que defén sobre la reforma de la Llei de l'Avortament que prepara el Govern.
Durant la presentació als mitjans de la campanya 'A favor: per una maternitat lliure i per un avortament segur', la xarxa feminista, de la que forma part el grup Catòlics pel Dret a Decidir, ha expressat el seu suport a la reforma de la Llei de l'Avortament sobre la qual treballa el Govern, encara que ha considerat que "es queda curta".
A pesar d'abonar la iniciativa, la xarxa feminista ha demanat que la nova llei permeta l'avortament fins a les 16 setmanes, dos més que les que contempla el projecte amb què treballa el Govern, i que no existisca límit cap quan es done el supòsit que el fetus siga incompatible amb la vida o si hi ha risc per a la mare.
Ana María Pérez del Camp, presidenta de la Federació de Dones Separades i Divorciades, ha manifestat que la reforma que prepara el Govern "no és una llei de l'avortament, sinó que és un complement que garantix la despenalització vigent a Espanya des de fa 25 anys". Per això ha expressat el seu recolçament a la mateixa i ha volgut separar l'assumpte de l'avortament de les conviccions religioses.
"Moltes dones que vam ser educades en la religió catòlica diem que la campanya de l'Església contra l'avortament no va amb l'Evangeli de Jesús", ha afirmat. Segons la seua opinió, "la jerarquia de l'Església Catòlica espanyola no està fent labor eclesial, sinó política" i ha invitat a la reflexió dels bisbes amb una pregunta: "Quantes dones han mort per l'encabotament del fonamentalisme?".
La representant en la xarxa feminista del grup Catòlics pel Dret a Decidir, Mar Grande, ha incidit en el mateix missatge. "M'avergonyix la campanya de la jerarquia de l'Església". Al seu parer, la cúpula eclesiàstica "vol tindre el poder de decisió sobre les dones", i segons ha sentenciat, "eixe poder és el nostre".
Per la seua banda, la presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, Altamira Gonzalo, ha entrat a valorar els detalls legals de la nova norma i ha exigit que la llei que prepara el Govern "evite tot risc per a les dones i per als metges".
Sobre un dels punts del projecte del Govern que més polèmica ha alçat, el que permetria que les xiques de 16 anys puguen avortar sense l'autorització dels seus pares, Altamira Gonzalo ha destacat que avortar és un "acte personalísime" i que ja hi ha altres lleis "que reconeixen l'autonomia als majors de 16 anys". Com a exemple va citar algunes operacions quirúrgiques i va preguntar "per què l'avortament no?".
En este assumpte va incidir Yolanda Besteiro, de la Federació de Dones Progressistes. Segons va recordar, als 16 anys les xiques poden "emancipar-se i casar-se", i als 13 anys se'ls permet legalment "mantindre relacions sexuals consentides amb adults".
El PP també cull crítiques durant la roda de premsa. Ángeles Álvarez, membre de la xarxa feminista espanyola, va afirmar que el principal partit de l'oposició "té esquizofrènia", perquè "té un discurs i fa una altra cosa". Segons va opinar, esta formació no s'ha apuntat a la manifestació convocada este cap de setmana contra l'avortament perquè "tienta mucho el voto".

OPINIÓ: EL SILENCI DE LES FALLERES

Sempre és un risc opinar sobre un col·lectiu que encara que domina la tècnica de la crítica lliure, mordaç i sense hipoteques, tal vegada siga procliu a tancar files i orelles davant de juís sobre un dels aspectes més bàsics i essencials de la festa fallera, el paper de les dones. Mes encara tenint en compte que esta vegada no es tracta de fer una lírica lloança a les dones falleres on s'exalce la seua bellesa, garbo i gràcia, a manera d'exercici poètic que ja es realitza amb aplicació en múltiples actes, sinó de ressaltar un fet que no per obvi passa a vegades inadvertit: que a més de guapes, les falleres solen ser dones llestes i capaces per a moltes més coses que servir les paelles o atendre els xiquets.
Les dones majoria en el cens faller segons les dades, són en este món i a diferència d'altres, visibles en pantalla panoràmica i a tot color, ubiqües i omnipresents. Però protagonitzen una pel·lícula sense so, de les antigues del cine mut, on el que es busca i val és l'estètica, la figura, la presència… Protagonitzen actes i esdeveniments, complint un paper ambivalent entre l'ornamentació i l'exaltació. Visibles però no determinants a l'hora de les decisions, que quan es prenen i on es prenen, encara no compten amb l'aportació de les dones simplement perque no estan.
Cert és que ja han passat els temps, que algunes potser encara puguen recordar, que les dones casades no podien ser falleres de la seua comissió, ni assistir als actes (sopars, planta…). O quan en les comissions, no podien votar perquè es considerava que “no treballaven com un home”. Però com sempre, en el disseny del monument faller, és fàcil percebre que els clixés i estereotips que es manegen són predominantment masculins i que els ninots retraten quasi sempre, excepte honroses excepcions, al mateix tipus de dona, objecte de desig o d'odi masculí.
Hui les dones ocupen llocs rellevants dins les Falles, però en un percentatge encara ínfim en relació, no sols a qui ocupen els hòmens, sinó a la seua intensa participació en les faenes quotidianes que no es correspon amb la seua representació en els llocs de responsabilitat. Les presidentes de Falles continuen sent minoritàries perquè encara que el sentir general siga que les responsabilitats han d'assumir-les qui millor preparats i disposats estiguen , independentment del seu sexe, és també cert que elles han de lluitar més, demostrar més la seua vàlua en igualtat de condicions. Esta és l'única raó que pot explicar el seu escàs nombre, perquè no és de rebut que entre tantes falleres que creuen en les Falles i treballen de valent per elles, hi haja tan poques que siguen vàlides per a assumir tasques de responsabilitat i decisió. I les xifres canten.I com en altres àmbits, el silenci de les dones empobrix la festa i minva les seues possibilitats.
No s'entendrien les Falles sense la participació a l'uníson de dones i hòmens, però potser seria temps de reescriure el rol de cada u admetent que ells no són els únics capaços d'organitzar, gestionar i dinamitzar ocupant la butaca presidencial, i elles , encara que sí que són les úniques capaces de suportar durant tantes hores els tacons i agulles en el monyo, poden a més, exercir càrrecs de direcció i no sols d'exhibició.

Mar Vicent

ELBLAT I LA PALLA

Encara que és innegable el canvi de mentalitat que molts hòmens han protagonitzat convertint-los en inestimables aliats per a les dones, és també cert que cada avanç té la seua trampa, o els seus tramposos, que cal saber detectar.

El metge forense Miguel Lorente Acosta analitza les renovades estratègies d’opressió masculina en la així anomenada, ‘era postmasclista’ en ‘Els nous hòmens nous. Les pors de sempre en els temps d’igualtat’ (Destí) -un llibre escrit abans que fora nomenat Delegat del Govern per a la Violència de Gènere

En ell, el seu autor, fora de perill de tota sospita, diu coses com:
“Alguns hòmens de hui en dia no són tan diferents dels d’antany. Potser pareixerà que defenen la igualtat de gèneres, però en el fons de les seues ments continuen elaborant estratègies que els permeten perpetuar la dominació sobre les dones. Així, conscient que els temps moderns requerixen tècniques igualment modernes, el gènere masculí, potser d’una manera inconscient, ha ordit nou trames per a defendre la seua posició de poder, la majoria dels quals es basen en els suposats problemes que l’accés de la dona a totes les categories socials ha portat al si familiar”

Esta és la seua definició de postmasclisme:
“El postmasclisme és l’estratègia o actitud adoptada pels hòmens actuals per a perpetuar una trajectòria històrica comuna a tots ells: canviar per a seguir igual. Els hòmens s’han adaptat a la part més superficial del discurs feminista, però al seu torn l’han reelaborat per a mantindre intacta la seua posició social.
En altres paraules: el postmasclisme no partix d’una teoria alternativa per a la nova situació d’igualtat, sinó que simplement qüestiona tot el que ataca la posició tradicional de l’home. I el desgast que esta estratègia genera és suficient com per a perpetuar la situació de control sobre les dones.
L’home de hui usa els elements del postmodern, com puga ser la fragmentació del discurs, per a mantindre’s en el poder. Exemples: critica que algunes dones posen denúncies falses contra les seues parelles, critica que les mares estiguen generant en alguns casos un Síndrome d’Alienació Parental en els fills, critica que calga lluitar excessivament per a aconseguir la custòdia compartida, critica que les dones ja han aconseguit la igualtat i que ara només volen obtindre beneficis extres… Per tant, el postmasclisme no critica el discurs de la igualtat en si, sinó que qüestiona un muntó d’assumptes puntuals per a deteriorar a poc a poc eixe mateix discurs.”

Amb estos elements de reflexió que diu Lorente, es facilita la distinció entre els uns i els altres, entre el blat i la palla, entre els aliats i els infiltrats. No es tracta de cultivar paranoies, sinó de no errar a l’hora de triar i apreciar els companys de viatge.

IMATGES D'UN PREMI

Ajuntament d'Alfafar: la orgullosa representació de XATEBA, rebre el seu premi,
entregat per la regidora de la Dona junt amb Carmen Alborch.
Va per totes !!!

L'AJUNTAMENT (D'ALFAFAR) PREMIA XATEBA

En plena setmana d'actes relacionats amb la celebració del pròxim 8 de Març, XATEBA –Associació per la Igualtat i contra la Violència de Gènere- ha sigut premiada per l'Ajuntament d'Alfafar .
L'Ajuntament d'esta localitat compta amb una completa i abundant programació amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dóna. Així s'inclouen dos xarrades d'interessant contingut, una marxa a peu, una lectura de textos, un concert, una obra de teatre, una concentració contra la Violència de gènere i finalment un dinar en què es faran entrega per tercer any consecutiu dels Reconeixements “Alfafar en Igualtat”. Com es veu una programació digna, atractiva i treballada.
També es pot apreciar, i així ho fa XATEBA, la complicitat establida amb diversos col·lectius i entitats de la seua ciutat: associacions de dones, culturals, centres musicals, AAVV, etc…amb la col·laboració de les quals és possible desenvolupar esta intensa activitat.
En el capítol de guardons estan establides 5 categories, una de les quals premia a l'Associació de l'any, en relació al treball realitzat en defensa dels drets de les dones. És en esta categoria en què XATEBA rebrà este premi que serà entregat dijous proxim.
Des de XATEBA ens felicitem per este premi, que s'afig a què en el seu moment ens va ser entregat per ADEXA. Trobem en ell un estímul per a la nostra tasca, però sobretot una iniciativa òptima per a sensibilitzar a la societat sobre el decisiu paper de les dones, de totes elles i les seues associacions, així com de les carències que encara subsistixen.