8 DE MARÇ: MIRANT ENDAVANT

Enguany es commemora el “CENTENARI” del dia Internacional de la dona treballadora, 8 de març, enmig d’una crisi econòmica d’enormes proporcions que afecta tot el planeta. Temps de conflictes, d’angoixes i amargures que a tots ens preocupen i ocupen.
Les dones estem com la resta de la Humanitat sotmeses a incerteses econòmiques i laborals que afecten la nostra qualitat de vida. Però des de XATEBA entenem que cal mirar cap endavant del que ens amenaça, per a no espantar-nos, no rendir-nos i no resignar-nos a ser víctimes passives .
Això implica lluitar perquè les mesures que s’adopten pels poders públics tinguen en compte el diferent impacte en hòmens i dones. No permetre l'increment de la taxa de desocupació femenina, perquè l’ocupació masculina siga considerat més imprescindible per alguns. Incrementar l’esforç personal i social perquè les dones potèncien la seua formació i capacitació.
Esta societat superarà la crisi en la mesura que hòmens i dones, tinguen les mateixes oportunitats per a superar-la, implicant-se i rebent el mateix suport. I s’ha de percebre amb claredat que la crisi la protagonitza un sistema econòmic caduc i fonamentat en valors i principis equivocats. Però no estem en crisi les persones, i menys les dones, que hem arribat fins ací a força de coratge i tenacitat, i pretenem continuar exercint el protagonisme econòmic, polític i social que ens correspon.
Per això XATEBA, crida a les dones i a tota la societat a celebrar un 8 de març, el Dia de les Dones, de forma il·lusionant i batalladora, amb orgull i responsabilitat. Perquè creiem en les persones i sobretot, creiem en nosaltres mateixes.
Hem dissenyat un programa d’actes extens, amb la intenció de reunir-nos, ajuntar les nostres sòcies i socis i demostrar que és temps d’impulsar nous valors capaços de canviar el món. Sempre ha sigut eixe el nostre objectiu i ara mes que mai. Vos esperem.

SENSE POR A L'ORDINADOR

(publicat en E-leusis.net)

“ On está la diferencia entre un home amb bata blanca i una dona amb bata blanca? Que l'home és metge i la dona ven xurros. O què fa una dona després d'aparcar? Donar-se un passeget fins a la vorera. Qui no els ha sentit o contat? De fet, responen a estereotips que cataloguen hòmens i dones. I amb este imaginari popular que diu que elles no saben ni penjar una làmpara, com seran capaços de navegar per Internet o ser hackers?
D'un temps ençà ,nombrosos estudis alerten que les xiques estan quedant a la cua de la revolució tecnològica propiciada per la societat de la informació .De xiquetes, i mes tard d'adolescents, es manegen bé amb les TIC, presenten les mateixes habilitats, capacitats i interessos que els seus companys xiquets i inclús més. De fet, el 94'3 % d'elles usen l'ordinador enfront del 93'9 % d'ells, segons dades de l'INE de 2008 .
No obstant això quan acaben l'Institut i donen el bot a la facultat un virus pareix infectar-les i esborrar els seus tecnocapacitats: s'estanquen i inclús retrocedixen com els crancs. I ells, en canvi esprinten i es desmarquen.
El sociòleg especialista Fernando Garrido explica que en l'accés a la xarxa i a les tecnologies hi ha múltiples bretxes digitals, però mes que això hi ha una estratificació digital i es reproduïxen les mateixes desigualtats que existixen en altres dimensions de la societat . Encara que amb el pas del temps i de l'adopció de les tecnologies estes desigualtats es matisen. L'estadística no mentix : les xiques se situen 10 punts per darrere dels xics en freqüència d'ús.”

La importància de la qüestió és que les noves tecnologies no són un element conjuntural i efímer de la comunicació en esta societat . Són un factor clau el domini del qual és imprescindible per a conéixer tot tipus de corrents de pensament i progreso així com per a participar en elles de forma protagonista, fent arribar el missatge propi en les xarxes socials i grups d'opinió.
Dir voluntàriament que no a les TIC amb arguments nostàlgics o simplement no fer l'esforç de reciclar-se convenientment per a poder utilitzar-les amb facilitat és un error que col·loca les dones en inferioritat de condicions.
I no ens ho podem permetre.