dijous, 29 / gener / 2009

COMPLIR LA LLEI




Són conegudes les mesures anticrisi adoptades pel Govern: el Fons d'Inversió Local dotat amb 8000 milions d'euros i el de Dinamització de l'Economia i l'Ocupació amb 3000 milions, encara pendent de desenvolupar.

La Plataforma “Impacte de Gènere Ja” d'àmbit estatal, constituïda per 23 associacions de dones ha sol·licitat del Govern l'Informe d'Impacte de Gènere –que segons l'Art 19 de la Llei d'Igualtat- han d'incorporar “els projectes de disposicions de caràcter general i els plans d'especial rellevància econòmica, social, cultural i artística que se sotmeten a l'aprovació del Consell de Ministres”.

I advertix que sent positiva la creació d'ocupació a què s'orienta el Pla AntiCrisi, té un caire de gènere negatiu per a les dones ja que en els seus tres quartes parts (el Fons d'Inversió Local) es destina a la construcció, en la que dels 2' 4 milions de treballadors només el 7'1 % són dones.

Per aixó, es demana també que el Fons Especial de l'Estat per a la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació, dotat amb 3000 milions d'euros i pendent de desenvolupar, compense la masculinització del Fons per a obres, i atenga especialment als servicis públics d'atenció a les persones dependents, que afecten especialment les dones per ser intensius d'ocupació femení i alliberar a les cuidadores familiars de la seua actual dedicació, incompatible amb la salut, l'ocupació remunerat i la vida personal.

Es tracta de ser coherents amb la idea de que quasi tot pot tindre diferent repercusió en homes i dones . O no més puga ser que es tracte de complir la llei que per aixó es va aprovar.

diumenge, 25 / gener / 2009

OPINIO

En una recent entrevista publicada pel periòdic El MUNDO el 18 de gener a l'Alcalde de la nostra ciutat Sr Rus, la seua resposta a la primera pregunta personal que li fan en relació al que no perdonaria mai un home, és :”que cometera violència de gènere, que fóra un maltractador. Eixa covardia no es pot perdonar.”
Personalment crec que cal felicitar-se perquè és tot un encert la seua contestació, la seua franquesa i la seua contundència. Amb eixa resposta contribuïx a reduïr el terreny als agressors, perquè els demostra el rebuig que generen. Una important contribució com a alcalde de Xàtiva i President de la Diputació a la necessària sensibilitat que s'ha de despertar en la ciutadania sobre este tema.
El que resulta incomprensible és que després, en la seua pràctica quotidiana no manifeste una lògica coherència amb estos sans principis que podrien veure's reflectits per exemple, en un enfortiment de l'Àrea (ja que no arriba rang de Regidoria) , de la Dóna del seu Ajuntament, o en el seu suport al Pla Local contra la Violència de Gènere, que demana a crits l'assignació de recursos humans i materials capaços d'executar-ho. Sense mencionar la infinitat de recursos que des de la seua responsabilitat en la Diputació podria generar.
Podria demostrar que les seues declaracions són sinceres i genuïnes si es deixara veure alguna vegada allí on no ha estat en els últims 5 anys: en les concentracions del Dia 25 de Novembre enfront de l'Ajuntament on any rere any, els veïns i veïnes de la seua ciutat manifesten la seua repulsa a la violència sobre les dones.
Esta falta d'implicació i coherència fa pensar que este home i polític que no perdona als maltractadores ha d'aprofundir en els seus principis perquè estos no siguen només políticament correctes però personalment hipòcrites.

Mar Vicent.

dimecres, 21 / gener / 2009

INSÒLIT, LAMENTABLE PERÒ FREQÜENT





Les principals organitzacions feministes van llançar un comunicat conjunt que rebre el total suport de XATEBA per a denunciar "els constants atacs que estan patint les ministres del Govern a través de comentaris frívols i masclistes sobre la seua forma de vestir o la seua vida personal i que res tenen a veure amb la seua labor professional".
Les feministes assenyalen com a exemple d'estos "comentaris sexistes" les crítiques que va rebre la ministra de Defensa, Carme Chacón, pel tratge que va triar per a la celebració de la Pasqua Militar. "És insòlit i tristament lamentable que la vestimenta d'una ministra, només pel fet de ser dona, òbriga els informatius d'eixe dia. Estem segures que la indumentària d'un ministre mai eclipsaria d'eixa forma un acte oficial".
L'últim episodi, afig el comunicat, "ho ha patit de nou la titular d'Igualtat, Bibiana Aído, al ser notícia no pel Pla de Prevenció i Atenció de Violència de Gènere per a Dones Immigrants que va aprovar divendres passat el Consell de Ministres, sinó per aparéixer en algunes pàgines informatives detalls de la seua vida privada, que formen part al dret a la intimitat de qualsevol ciutadà d'este país, incloses les persones que ocupen un càrrec públic".
Així, les feministes es pregunten "si algú coneix a estes altures els noms de les parelles de ministres amb llarga trajectòria com Solbes, Rubalcaba, Mayor Oreja o Acebes" i exigixen "que cessen d'una vegada per sempre" els comentaris masclistes "sobre les dones que democràticament han sigut triades per a representar a tota la ciutadania".
De la mateixa manera, diuen que també han sigut objecte d'estes crítiques, "que no valoren la gestió política del càrrec públic sinó que tracten de desqualificar-les per la seua forma de vestir, per decisions de la seua vida privada o simplement per la misogínia imperant en la nostra societat, la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, la portaveu del PP Soraya Saez de Santamaría, la presidenta argentina Michelle Bachelet, o la canceller alemanya Angela Merkel.”




diumenge, 11 / gener / 2009

L'ESCOLA INFANTIL QUE XÀTIVA NO TINDRÁ

Des de XATEBA –Associació per la Igualtat i contra la Violència de Gènere-lamentem profundament l'oportunitat que s'ha perdut en la nostra ciutat de dotar-se d'una escola infantil a què podrien haver-se destinat part dels Fons d'Inversió Local rebuts des del Govern central.
Que Xátiva no compte amb una Escola Infantil de caràcter públic és una carència verdaderament escandalosa que hauria d'haver-se resolt fa molt de temps. La seua inexistència no és més que la prueba del poc que importen als governants d'esta ciutat les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral així com del seu total menyspreu a les dificultats econòmiques que suposa haver de pagar les elevades matrícules dels centres privats, que a més solen tindre saturació del nombre d'alumnes.
Per a les dones, les mares jóvens, les iaies que han de responsabilitzar-se de l'atenció dels néts, és una enorme complicació la inexistència de centres públics d'Educació Infantil amb garantia de qualitat, de caràcter gratuït i personal especialitzat. Les seues possibilitats d'incorporació al mercat laboral es veuen minvades i la seua càrrega de treball s'incrementa.
La raó argumentada per l'Alcalde per a rebutjar este projecte basant-se en que "no hi havia temps d'aconseguir els permisos de Conselleria" no té cap fonament, vegent que ciutats com Castelló o València sí que han inclòs entre els seus programes a finançar amb estos Fons l'habilitació o construcció d'escoles infantils,. I també, sense anar més lluny, l'Ajuntament de Génoves, que habilitarà el segon centre d'Infantil en una localitat amb un nombre molt menor d'habitants.
Estos fons que no s'esperaven i que han de ser destinats a obres noves, generadores d'ocupació i amb capacitat d'augmentar la qualitat de vida de la ciutadania, hagueren pogut ser destinats a este fi. Només es tracta de voluntat política per a governar vetlant pels interessos de la ciutadania i en este cas amb especial sensibilitat cap a les dones sobre les quals recau habitualment la responsabilitat de l'atenció als menors.

dimecres, 7 / gener / 2009

GAZA

Circula per la xarxa una iniciativa de Amnistia Internacional relacionada amb el desastre que está ocurrint en Gaza.
Podeu signar i vore-la ací:
http://www.nodo50.org/xarxafeministapv/breve.php3?id_breve=1531

També hem rebut de la Marxa Mundial de les Dones una Declaració de Grups de Dones Israelíes que podeu vore en:
http://www.nodo50.org/xarxafeministapv/breve.php3?id_breve=1533

Perque tota pedra fa pared.

dissabte, 3 / gener / 2009

PREGUNTES I RESPOSTES


Reproduim la següent entrevista, pel seu interés. Perqué hi ha paraules que expresen amb molta claretat veritats, que de vegades, ens costa molt assumir.


"Pilar Lopez Diaz es maestra, licenciada y doctora en Ciencias de la Información y experta en violencia machista, género, comunicación y políticas de igualdad Se define feminista porque eso significa «defender que las mujeres deben tener los mismos derechos que los hombres», sin otros aditivos. Mantiene que si el sistema escolar educara en igualdad a hombres y mujeres, si los medios de comunicación respetasen a las mujeres y lo femenino igual que al hombre, a medio plazo se acabaría la violencia de género.

P-¿No es una visión un poco optimista?- No. Si el problema del machismo, de los hombres que ejercen violencia sobre las mujeres, no es biológico, sino cultural, de educación, a medio plazo, es decir, en 20, 30, 40 años, se resolverá. Si desde la enseñanza infantil se educase en la igualdad, creo que los hombres reaccionarían de forma muy distinta. Los maltratadores, los que quieren dominar, los machistas lo son porque han sido educados así, la sociedad les ha permitido ser violentos y tradicionalmente la masculinidad tenía que resolver los problemas de la familia.

P-Destaca la importancia del reproche social hacia el maltratador, la necesidad de aislarle, del escarnio público; y subraya el papel de jueces y medios de comunicación para influir en la sociedad en ese sentido pero hay ciudadanos que consideran esa postura demasiado radical.

Claro, es lógico, entiendo perfectamente a la sociedad, a hombres, y mujeres también, ¿eh?, muchas, incluso maltratadas, piensan así, sienten lástima por sus maltratadores. Significa que la sociedad es muy indulgente con las actuaciones masculinas, los hombres que hacen daño están haciendo algo realmente reprochable, pero ocurre que la sociedad es patriarcal y disculpa. Y esa es la tendencia: Se dice "este hombre, si ha matado a su mujer y sus dos hijos, está enfermo".

P-Definitivamente los que ejercen violencia de género, ¿no son enfermos?- No. Y sabemos perfectamente que no están enfermos: La única enfermedad que tienen es esa masculinidad agresiva y controladora, que se creen superiores al resto de mujeres, a todas, da igual de qué categoría social, de qué profesión, el lugar que ocupe en la escala jerárquica...

P­- ¿Por qué necesita la sociedad ser tan indulgente con el maltratador, entonces?- No es que lo necesite, es que se le ha enseñado. Los hombres han tenido el poder y en este momento las mujeres empezamos a hablar, tenemos ministras, empresarias, etc., empieza a oírsenos y eso es lo que chirría. No es radical el rechazo al maltratador, pero nadie, hombre o mujer, duda en absoluto en recriminar el terrorismo de ETA. ¿Por qué se es tan condescendiente con los maltratadores?, porque hasta ahora quienes han elaborado y utilizado las leyes, han tenido la palabra pública eran hombres; toda la sociedad era masculina. Las mujeres, desde Pericles, no pertenecemos al ágora, estábamos en casa, pariendo. La sociedad es machista, por lo que no quiere enfrentarse a los hombres maltratadores, que son más de los que aparecen, de los que matan y pegan a las mujeres. Todas conocemos un compañero más mediocre que por el hecho de ser hombre se cree superior y nos mira por encima del hombro. La masculinidad está más valorada que la femineidad.

P- Quien la escuche verá en usted una feminista y radical y, por tanto, no objetiva.- Claro, toda la vida ha sido así. Cuando Carlos Marx en 1848 escribe "El Manifiesto Comunista" y empieza a hablar del reparto de las plusvalías, y los sindicatos comienzan a movilizarse por los derechos de los trabajadores, ¿qué se decía de ellos?: "Son unos comunistas que quieren acabar con la sociedad". Pero se han conseguido mejoras salariales y laborales, unas pensiones dignas... esa lucha hay que trasladarla al problema de la desigualdad entre hombres y mujeres. Lógicamente los más machistas, los que son mediocres, dirán "esa es una feminista radical a la que no hay que hacer caso".

P- También hay muchas mujeres que lo piensan.- Lógicamente, porque la política del consenso, para poder vivir en una sociedad patriarcal como la nuestra, exige que las mujeres que quieran sobrevivir tengan que bailarle el agua al patriarcado, a las ideas masculinas. Si tú no haces eso, eres absolutamente radical. Pero hay que sentirse muy orgullosas porque cuando no nos comportamos así, no nos sometemos a los dictámenes de lo que debe ser una mujer según esta sociedad, estamos logrando que otras sigan el ejemplo y la igualdad llegue antes. Ser feminista lo único que significa es defender que las mujeres deben tener los mismos derechos que los hombres.­