La lluita contra la violència de gènere ha estat un triomf del moviment feminista. Qui denuncià l’existència d’aquest abominable fet i qui aconseguí que de problema “privat” fou considerat una violació dels drets humans.
Elles ens han ensenyat què és el gènere. Com la construcció social de la nostra identitat com a homes i dones és un procés marcat per velles i infundades construccions, dolentes quan immobilitzen la nostra llibertat. Sembla que molts insisteixen a considerar el gènere com sinònim de femení i obliden que no s’és home. Un esdevé home.
Entre aquestes velles concepcions, romanen encara les percepcions pròpies d’un sistema injust i jerarquitzat on un sempre és superior a l’altre. I aquest sistema d’opressió per tal de permanèixer vigent legitima una violència dirigida a mantenir aquest (des)ordre.
Hui en dia, en països com el nostre, el nombre de dones mortes per raons de gènere continua creixent. La violència cada vegada esdevé més invisible (malgrat els reconeixements obtesos) perquè com deia Lampedusa, “tot ha de canviar per què res canvie”. Nosaltres, els homes que signem aquest manifest som conscients que el culpable no és l’home genèric. Són els homes i, en menor mesura, les dones que perpetuen un sistema injust per se on una persona és considerada “superior” a una altra i que açò ha de canviar.
Nosaltres ho volem canviar tot perquè açò ha de canviar. Com a éssers humans que som, com a membres d’una societat, com a companys, no podem ser còmplices ni espectadors passius d’un terrorisme masclista que dia a dia continua reproduint-se.
Hem de tenir ben clar que les relacions han de ser igualitàries, perquè així ho volem.
Afirmem que ens trobem davant una violència que ha de ser eradicada. Perquè quan una dona s’enfronta a una situació de violència, siga com siga, nosaltres, els homes, també estem enfrontant-se.
Perquè no estem d’acord amb eixa masculinitat que es pretén superior.
Perquè no estem d’acord amb totes les “tradicions” que perpetuen aquesta violència.
Perquè no som còmplices d’aquesta violència, unim la nostra veu, el nostre crit amb les dones que en diuen Ja n'hi ha prou.
Perquè volem tolerància zero amb els terroristes masclistes.
Perquè el nosaltres som els homes i les dones.
Víctor M Merino i Sancho
Membre de l'Institut Universitari de Drets Humans de la Universitat de València.
Membre de Xateba.
